Gràcia es rebel·la segona part: 'Tourist go home'
Cada cop són més les campanyes, plataformes associatives i col·lectius que critiquen el turisme de masses i la gentrificació
L'elevada afluència de turistes ha provocat que es vulgui cobrar entrada per accedir al Parc Güell.
Xavi Serrano
17/10/2014
Algunes parlen de microracismes, altres de lluita de classes. Però el que queda clar és que el malestar del veïnat de Gràcia, la Salut i Vallcarca es manifesta amb cada cop més força davant la creixent massificació turística que pateixen els barris del Districte. La multiplicació de hostels –albergs–, la bombolla dels lloguers que han generat els pisos turístics i l'obertura de desenes d'establiments dedicats al visitant esporàdic –amb un perfil de consum propi, de més poder adquisitiu– no agraden a les gracienques i vallcarquines. Per no parlar del tancament del Park Güell o de la saturació de les línies de bus i metro que hi passen a prop. De campanyes, plataformes associatives i col·lectius creats ad hoc a pintades, adhesius i comptes humorístics del Twitter: el descontentament es fa palès i sembla focalitzar-se, cada dia més, en el rol del turista i, sobretot, en la indústria que l'alimenta.
El de Gràcia no és un problema aïllat. A la Barceloneta o elPoble Sec, la panoràmica és gairebé calcada. “Ens trobem amb barris que expulsen la població i el comerç de proximitat”, afirmava Àngels Tomàs, de la Plataforma Gràcia cap on vas?,que el dimarts 7 es va manifestar a les portes de la seu del Districte. Simultàniament, la plaça de la Vila okupada per l'Acampada #SomCasal: el d'aquella tarda no va ser un ple corrent.
Tendes de campanya, canalla que dibuixa amb guixos a terra, més d'un centenar de persones a davant de l'edifici consistorial. Pancartes de tots colors. Alguns polítics xafardegen per la plaça abans d'entrar a la Casa Blava. Els urbans s'ho miren, des del llindar del portal: la convocatòria té un caire pacífic. Gràcia cap on vas?, duu una gran pancarta; Àngels Tomàs deixa de subjectar-la per explicar-nos-ho una mica: “Avui venim el ple perquè un grup polític municipal ens ha concedit la paraula per tal de demanar la llista de pisos turístics i exigir una intervenció que eviti que construeixin un nou hostel al carrer Sèneca, amb 200 places”.
Gràcia, cap a on vas?
“Volem un procés participatiu per treballar un nou Pla d'Usos entre el veïnat i l'Ajuntament”, afirma Tomàs. El Pla és una normativa municipal que regula àmbits com l'obertura de locals d'hoteleria –horaris, terrasses–, que va ser instaurat per primer cop el 2005, “però ara ens trobem amb noves problemàtiques que llavors no es preveien, com el tema del turisme”. La Plataforma assegura haver aconseguit la paralització de la concessió de noves llicències d'albergs. La via institucional, no obstant això, no és pas l'única que canalitza el malestar. “Som conscients que no podem canviar el barri només des del Districte. Des d'allà no ho podrem resoldre, però potser sí incidir”, reconeix Àngels Tomàs. De la colla de joves de #SomCasal s'eleva una consigna de ràbia: “Gràcia no està en venda! Gràcia es defensa!”.
“Volem un procés participatiu per treballar un nou Pla d'Usos entre el veïnat i l'Ajuntament”, afirma Tomàs.
Gentrificació: un exemple “de manual”
El concepte de gentrificació (Ruth Glass, 1964) es refereix a un procés mitjançant el qual el veïnat d'un barri popular és expulsat per l'arribada massiva de població d'alt poder adquisitiu, que el converteix en un espai fet a mida per a les pròpies necessitats. Com denuncia un reportatge de La Metxa –publicació social del barri– només els darrers dos albergs construïts a Gràcia, Generator i BCN sport, sumen 1.100 llits, així com, el 2013, hi havia 800 pisos turístics amb llicència, i molts més sense. “Hem vist com desapareixien ràpidament antics tallers i oficis artesans, substituïts per espais de coworking, galeries d'art, bars, botigues de roba vintage...”, constata el periòdic, adversari del “producte turístic Gràcia-Village”.
El comerç local es reconverteix per al consum d'elits, foranies i autòctones. Els souvenirs de flamenques i trencadís conviuen amb els comerços “a la moda” –micropastisseria, etnogastronomies...– amb què les famoses hipsters, que han convertit Gràcia en la seva Meca, volen distingir-se a través d'un consumisme excloent. Tot el model reposa a les espatlles d'una força laboral “precària i explotada”, constituïda, sobretot, pel jovent natiu i les treballadores migrants. Ni les necessitats ni, especialment, el poder adquisitiu de les veïnes, no es corresponen amb el perfil dels nous locals comercials. “Les pensions cada cop són més baixes i els preus pugen: les pensionistes, sobretot les dones, no arribem”, explica Isa Garnika, de la Marea Pensionista de Gràcia. Fonts del mateix Districte reconeixen que els lloguers “han pujat molt”, fet que ja ha provocat que moltes gracienques “de tota la vida” hagin hagut de mudar-se a altres barris.
Tot el model reposa a les espatlles d'una força laboral “precària i explotada”, constituïda, sobretot, pel jovent natiu i les treballadores migrants
“Si bé deu fer dos anys ençà hi ha hagut un creixement desenfrenat del nombre d’establiments turístics, ja en fa més que a la vila de Gràcia s’hi cova un model de barri que respon als cànons de la “Marca Barcelona”, orientada a un entreteniment al gust i benefici d’uns pocs privilegiats”, expressa Clara Pons, educadora social a l'atur i membre dels moviments populars locals. “Molta gent ve a Gràcia a la recerca d’una 'vida de barri autèntica', mentre que les classes populars i el teixit associatiu hem hagut de pagar el preu de ser el decorat de l’espectacle de guiris, hipsters i burgesets. Hem hagut de marxar a viure a una altra banda a causa de l'increment dels preus de l'habitatge; desapareixen comerços i serveis de proximitat, alhora que es dispara el nombre de boutiques, bars 'moderns' i hostels; es limita l'ús de l'espai públic, augmenta la presència policial...”.
L'espai públic, privatitzat
“Ens roben l'espai públic! Ens el roben perquè es gasten 600.000 euros en encerclar amb tanques el Park Güell. Ens han tancat Montjuïc, l'Hospital de Sant Pau, els búnquers del Carmel... ara amenacen la Creueta del Coll. El laberint d'Horta és de pagament!”. Rodrigo Arroyo, de la Plataforma Defensem Park Güell, no és gaire afí a les polítiques de l'Ajuntament, i està realment enfadat. Li preguntem pel turisme: “Turisme... El turisme porta problemes. Si en ve més, tancaran encara més espais i hi cobraran entrades més cares”.
“Diuen que el turisme porta diners”, recorda Arroyo. “Bé, on són? A qui van a parar? Amb les taxes turístiques que ja s'han implantat, es recapten entre 80 i 100 milions d'euros anuals. N'han destinat cinc al Circuit de Montmeló, un a Ryanair, on són els altres?”. “Aquí veig una gran trama entorn de l'empresa B:SM (Barcelona Serveis Municipals), tapadora que serveix per privatitzar competències municipals. Per exemple, abans, de la vigilància del Park Güell se n'ocupava la Urbana, i el cuidava Parcs i Jardins. Ara ho fan empreses privades, que han contractat joves amb armilles blaves que cobren 4,70 euros l'hora, potser fins i tot menys”, ens comenta l'activista.
“Ajuntalladres”
Per Rodrigo Arroyo, l'Ajuntament és el principal responsable de les problemàtiques del barri: “Els polítics volen turisme perquè se'n beneficien: tots els diners van a empreses privades. Ja poden fer veure que es barallen però, quan hi ha botí, ràpid que es posen d'acord per a repartir-se'l. I això porta a més turisme […] A sobre s'atreveixen a parlar de conservació: amb el tancament del Park Güell van desaparèixer setze esferes de pedra de les 150 que formen el rosari de Gaudí, trencades o perdudes. En canvi, la Urbana t'acusa d'incívic i et multa per dinar un entrepà i una cervesa a la plaça, si ho fas fora de les terrasses”.
“Ens roben els espais públics indiscriminadament. I són nostres, els hem pagat”, conclou Arroyo, que alhora destaca el paper que ha tingut el documental Bye Bye Barcelona alhora de mobilitzar la ciutadania. “Senzillament, ho explica tot. Han vingut a entrevistar-me d'Irlanda, Itàlia i Brasil, on pateixen problemes similars. No volem cap Venècia aquí, on l'alcalde ja ha entrat a presó. I el què es mou a l'Ajuntament apunta a un nou cas Millet”. “La manera d'acabar amb el problema del turisme? Molt senzilla. No cal vetar l'entrada a ningú. Simplement, deixar de fer més propaganda”.
El ple del Districte s'acaba a les deu de la nit. La regidora Maite Fandos, de CiU, i el seu equip de govern se'n van cap a casa entre escridassades, xiulets i apel·latius de “xoriços
No hay comentarios:
Publicar un comentario