Una altra temporada de turisme de masses passa factura a Barcelona
El veïnat de la Barceloneta i de Ciutat Vella s’ha fet sentir darrerament en una intensa onada de protestes
JOAN MAS
01/10/2014
La marca Barcelona està de moda. Segons l’Índex UAB d’Activitat Turística, que fa anualment l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona, es calcula que al llarg de 2014 hi haurà uns 16,2 milions de turistes estrangers que visitaran Catalunya. D’entre aquestes persones, moltes passaran per Barcelona. Any rere any, el nombre de visitants que s’allotgen a la capital catalana no para de créixer.
En una ciutat que compta actualment amb més de 100.000 habitants a l’atur, la controvèrsia sobre el model de turisme existent -amb més de 16 milions de pernoctacions anuals- està servida. Moltes persones qüestionen la idea que el turisme de masses sigui beneficiós pel conjunt de la ciutadania. Davant de la massificació, el risc de col·lapse d’algunes zones i el procés de transformació física, econòmica i social que el fenomen turístic està provocant a molts barris, tot un conjunt de sectors crítics consideren que les institucions públiques que governen la ciutat han cedit excessivament als interessos del lobby turístic i hoteler. Molts d’aquests grups entenen que s’està produint un canvi de model de ciutat que s’ha tirat endavant de manera molt poc transparent, sense prou supervisió democràtica ni participació de la ciutadania.
Centre neuràlgic de la construcció hotelera i del turisme de compres
Darrerament, s’ha considerat la capital del Principat com el primer destí del turisme de compres europeu. L’estratègia de convertir els principals nuclis de la ciutat en un gran aparador de cartró pedra destinat gairebé de forma exclusiva al comerç i als negocis turístics sembla que prospera. Segons un estudi de l’Escola de Negocis d’ESADE, una de quatre persones que visiten Barcelona té el shoppingcom l’activitat a la que dedica més temps durant l'estada. Els projectes per construir hotels també s’han incrementat últimament. Fins i tot s’ha parlat de l’esclat d’una bombolla hotelera: durant els darrers anys no ha parat de créixer arreu de la ciutat el nombre de places d’hotel i de pisos turístics –molts dels quals són il·legals-.
Amb tot, el boom turístic actual fa que la ciutat sigui un tall de pastís molt suculent pels grans capitals estrangers. Recentment hi ha hagut moviments al mercat mobiliari urbà: alguns dels principals edificis de la ciutat s’han convertit en l’atracció de fons d’inversió internacionals que tenen projectes per crear-hi nous hotels o bé apartaments turístics. La Torre Agbar es va vendre al fons Emin Capital, que hi vol obrir un hotel de luxe que gestionarà la cadena nord-americana Hyatt. A Plaça Catalunya, Amancio Ortega va comprar a través de Pontegadea –el seu fons d’inversió immobiliari- l’edifici que havia estat anteriorment la seu del banc Banesto. Alguns mitjans han assegurat que el magnat gallec també té la idea de transformar l’immoble en un hotel. D’altra banda, el darrer mes de juliol s’ha anunciat la venda per 90 milions d’euros de l’edifici de Deutsche Bank de Passeig de Gràcia a KKH Property Investors, una societat inversora que hi pretén fer un hotel de cinc estrelles i un gran centre comercial.
L’ofensiva del capital de Qatar a la ciutat
Una menció a part mereixen les inversions de capital provinents de l’emirat de Qatar. Més enllà de l’acord publicitari que Qatar Airways –principal companyia aèria del país, amb el 50% de les seves accions pertanyents al govern- té amb l'FC Barcelona, l’estiu anterior el fons d’inversió Qatari Diar va destinar uns 200 milions d’euros per comprar l’edifici on s’ubica l’Hotel Vela. Ja a principis del 2014, el fons d’inversió en mans de l’exèrcit de Qatar, QAFIP, va pagar 78,5 milions d’euros per la compra de l’hotel Renaissance, al carrer Pau Claris. El general Zani al-Kuwari, director del departament d’inversions de les forces armades qatarianes, va declarar que la seva idea era seguir fent inversions a Barcelona en un futur proper.
El desembarcament del capital de Qatar a la ciutat també ha estat polèmic. Moltes persones se senten incòmodes i molt poc representades amb la influència tant econòmica com d’imatge que l'emirat ha guanyat a Barcelona. Acusat tot sovint de vulnerar greument els drets humans, la majoria de crítiques en contra de l’emirat del Golf Pèrsic se centren en la discriminació que exerceix cap a les dones, en el seu sistema polític profundament conservador i retrògad que se sustenta en la manca de democràcia i en una legislació laboral que explota, esclavitza i nega els drets més bàsics a les persones migrants que treballen al país.
Mobilitzacions a la Barcelona
Aquest estiu, el model de turisme massiu que impregna la ciutat ha portat al llindar del col·lapse algunes zones del districte de Ciutat Vella. El barri de la Barceloneta n’és un dels més afectats. Des de mitjans d’agost, el veïnat ha organitzat concentracions i manifestacions per protestar contra l’impacte de l’onada turística i demanar canvis a l’ajuntament. El malestar també s’ha traslladat a d’altres barris del casc antic, on les associacions veïnals també s’han mobilitzat.
A la Barceloneta hi ha un procés de transformació lligat al turisme que afecta el cor del barri: la invasió de les terrasses de bars i restaurants al carrer, la desaparició del petit comerç local i l’encariment de la vida que això suposa són només algunes de les problemàtiques de la zona. Segons Pepa Picas, membre de l’Associació de Veïns de l’Òstia, “el veïnat està perdent en poder adquisitiu, qualsevol botiga que s’obre ja no és per al veí, sinó per consum del turista. Gelateries, llocs de menjar ràpid o restaurants fora de l’abast dels ciutadans són els únics establiments que s’obren ara”.
En opinió de Picas, “al consistori la situació se li ha escapat de les mans. La pressió dels grups hotelers i de sectors econòmics amb forts interessos cap al turisme l’ha superat. Barcelona no té una estructura per rebre una envestida turística d’aquestes dimensions, però es tracta d’una dinàmica que ningú no sap com aturar. En el fons es tracta del model de ciutat que s’està fomentant: els plans urbanístics que es programen pels barris de Ciutat Vella no són de cara al veïnat –a qui l’ajuntament ignora i menysprea-, sinó en favor dels negocis turístics”.
La molèstia dels pisos turístics
Una de les principals reivindicacions veïnals s’ha centrat en el gran nombre de pisos turístics que hi ha al vell barri pescador. “Actualment només hi ha 73 pisos amb llicència, però el veïnat ha arribat a comptabilitzar més de 1.500 apartaments il·legals. A hores d’ara, l’Ajuntament ha comunicat que n’ha tancat nou” declara a la DIRECTA María del Pino, veïna del barri que participa a les protestes. El consistori ha reaccionat a les mobilitzacions amb l’augment de la presència policial per suavitzar la lloretització del barri. El veïnat, però, insisteix que no necessita més policia i exigeix el tancament dels pisos turístics tant legals com il·legals.
En les negociacions que hi ha hagut amb les autoritats municipals, l’ajuntament s’ha compromès a sancionar i clausurar tots els apartaments turístics il·legals. Tot i això, moltes persones desconfien que compleixi amb el què ha pactat. “La pressió popular ha estat molt important per arribar al punt a on estem, però seguirem fent mobilitzacions fins que no veiem que realment hi ha resultats” senyala María del Pino.
Reclamació d'habitatges de lloguer social
Al barri mariner hi ha una gran necessitat d’habitatge social, “però l’ajuntament no en té prou per cobrir totes les demandes que es fan per accedir a pisos de lloguer social -en què es paga el 30% de l’import depenent dels ingressos de cada família-, per això se n’ha de crear més”, explica l’activista veïnal Pepa Picas, que també és membre de la comissió d’habitatge de la Taula de Bon Veïnatge de la Barceloneta.
Per resoldre la problemàtica, el veïnat ha proposat al consistori que compri els apartaments turístics existents i hi faci habitatges de lloguer social per allotjar a la gent del barri que en necessita. “La Barceloneta és un barri popular i de classe treballadora. Des que va esclatar la crisi hi viuen moltes persones que estan a l’atur i es troben en una situació precària. A més a més, aquest darrer hivern hi va haver una forta onada de desnonaments. En aquestes condicions, l’impacte del turisme de masses perjudica encara més al veïnat” diu Picas. La perspectiva a llarg termini de l’ajuntament, però, no és ni comprar ni abolir per complet els pisos turístics. La seva idea és regularitzar aquests tipus d’apartaments, dotar-los de llicència i ajuntar-los tots en edificis sencers en un període de cinc anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario