Gràcia es rebel·la, segona part: 'Tourist go home' Cada vegada hi ha més campanyes, plataformes associatives i col·lectius que critiquen el turisme de masses i la gentrificació

Gràcia es rebel·la, segona part: 'Tourist go home'

Cada vegada hi ha més campanyes, plataformes associatives i col·lectius que critiquen el turisme de masses i la gentrificació

L'elevada afluència de turistes ha provocat que es vulgui cobrar entrada per accedir al Parc Güell

 

Xavi Serrano

MARC RUDE

17/10/2014

“Vaig demanar insistentment que em duguessin a l'hospital, però no em van fer cas”

"Prendrem el govern d'Espanya"

Algunes parlen de microracismes, altres de lluita de classes... però, el que queda clar és que el malestar del veïnat de Gràcia, la Salut i Vallcarca es manifesta cada vegada amb més força davant la creixent massificació turística que pateixen els barris del districte. La multiplicació de hostels –albergs–, la bombolla dels lloguers que han generat els pisos turístics i l'obertura de desenes d'establiments dedicats a les visitants esporàdiques –amb un perfil de consum propi i més poder adquisitiu– no agraden a les gracienques i vallcarquines. Per no parlar del tancament del Park Güell o de la saturació de les línies de bus i metro que hi passen a prop. De campanyes, plataformes associatives i col·lectius creats ad hoc fins a pintades, adhesius i comptes humorístics del Twitter: el descontentament es fa palès i sembla que es focalitza, cada dia més, en el rol de la turista i, sobretot, en la indústria que l'alimenta.

El de Gràcia no és un problema aïllat. A la Barceloneta o el Poble-sec, la panoràmica és gairebé calcada. “Ens trobem amb barris que expulsen la població i el comerç de proximitat”, afirmava Àngels Tomàs, de laplataforma Gràcia cap on vas?, que el dimarts 7 es va manifestar a les portes de la seu del districte. Simultàniament, la plaça de la Vila okupada per l'Acampada #SomCasal: el d'aquella tarda no va ser un ple corrent.

Tendes de campanya, canalla que dibuixa amb guixos a terra, més d'un centenar de persones davant l'edifici consistorial. Pancartes de tots colors. Alguns polítics xafardegen per la plaça abans d'entrar a la Casa Blava. Els urbans s'ho miren, des del llindar del portal: la convocatòria té un caire pacífic. Gràcia cap on vas?, interroga una gran pancarta. Àngels Tomàs deixa de subjectar-la per explicar-nos-ho una mica: “Avui, venim al ple perquè un grup polític municipal ens ha concedit la paraula per poder demanar la llista de pisos turístics i exigir una intervenció que eviti que construeixin un nou hostel de 200 places al carrer Sèneca”.

Gràcia, cap on vas?

“Volem un procés participatiu per treballar un nou pla d'usos entre el veïnat i l'Ajuntament”, afirma Tomàs. El pla és una normativa municipal, instaurada per primera vegada el 2005, que regula àmbits com l'obertura de locals d'hoteleria –horaris, terrasses. “Però ara ens trobem amb noves problemàtiques que llavors no es preveien, com el tema del turisme”, explica Tomàs. La plataforma assegura que ha aconseguit la paralització de la concessió de noves llicències d'albergs. La via institucional, però, no és pas l'única que canalitza el malestar. “Som conscients que no podem canviar el barri només des del districte. Des d'allà, no ho podrem resoldre, però potser sí que hi podem incidir”, reconeix Àngels Tomàs. De la colla de joves de #SomCasal, s'eleva una consigna de ràbia: “Gràcia no està en venda! Gràcia es defensa!”.

“Volem un procés participatiu per treballar un nou pla d'usos entre el veïnat i l'Ajuntament”, afirma Tomàs.

 

Gentrificació: un exemple de manual

El concepte de gentrificació (Ruth Glass, 1964) fa referència a un procés mitjançant el qual el veïnat d'un barri popular és expulsat per l'arribada massiva de població d'alt poder adquisitiu, que converteix l'indret en un espai fet a mida per a les pròpies necessitats. Com denuncia un reportatge de La Metxa –publicació social del barri–, els darrers dos albergs construïts a Gràcia, Generator i BCN sport, sumen 1.100 llits i, el 2013, hi havia 800 pisos turístics amb llicència –i molts més sense. “Hem vist com desapareixien ràpidament els antics tallers i els oficis artesans, que han estat substituïts per espais de coworking, galeries d'art, bars, botigues de roba vintage...”, constata el periòdic, adversari del “producte turístic Gràcia-Village”.

El comerç local es reconverteix per al consum d'elits, foranes i autòctones. Els souvenirs de flamenques i trencadís conviuen amb els comerços a la moda –micropastisseria, etnogastronomies...– amb què les famoses hipsters, que han convertit Gràcia en la seva Meca, volen distingir-se a través d'un consumisme excloent. Tot el model reposa a les espatlles d'una força laboral “precària i explotada”, constituïda, sobretot, pel jovent natiu i les treballadores migrants. Ni les necessitats ni, especialment, el poder adquisitiu de les veïnes no es corresponen amb el perfil dels nous locals comercials. “Les pensions cada cop són més baixes i els preus pugen: les pensionistes, sobretot les dones, no hi arribem”, explica Isa Garnika, de la Marea Pensionista de Gràcia. Fonts del mateix districte reconeixen que els lloguers “han pujat molt”, fet que ja ha provocat que moltes gracienques de tota la vida hagin hagut de mudar-se a altres barris.

Tot el model reposa a les espatlles d'una força laboral “precària i explotada”, constituïda, sobretot, pel jovent natiu i les treballadores migrants

 

“Si bé de dos anys ençà hi ha hagut un creixement desenfrenat del nombre d’establiments turístics, ja en fa més que, a la vila de Gràcia, s’hi cova un model de barri que respon als cànons de la Marca Barcelona, orientada a oferir un entreteniment fet per al gust i benefici d’uns pocs privilegiats”, expressa Clara Pons, educadora social a l'atur i membre dels moviments populars locals. “Molta gent ve a Gràcia a la recerca d’una vida de barri autèntica, mentre que les classes populars i el teixit associatiu hem hagut de pagar el preu de ser el decorat de l’espectacle de guiris, hipsters i burgesets. Hem hagut de marxar a viure a una altra banda a causa de l'increment dels preus de l'habitatge; desapareixen comerços i serveis de proximitat mentre el nombre deboutiques, bars moderns i hostels es dispara; es limita l'ús de l'espai públic, augmenta la presència policial...”.

L'espai públic, privatitzat

“Ens roben l'espai públic! Ens el roben perquè es gasten 600.000 euros per encerclar amb tanques el Park Güell. Ens han tancat Montjuïc, l'Hospital de Sant Pau, els búnquers del Carmel... ara amenacen la Creueta del Coll. El laberint d'Horta és de pagament!”. Rodrigo Arroyo,de la Plataforma Defensem Park Güell, no és gaire afí a les polítiques de l'Ajuntament i està realment enfadat. Li preguntem pel turisme: “Turisme... El turisme porta problemes. Si en ve més, encara tancaran més espais i hi cobraran entrades més cares”.

“Diuen que el turisme porta diners”, recorda Arroyo. “Bé, on són? A qui van a parar? Amb les taxes turístiques que ja s'han implantat, es recapten entre 80 i 100 milions d'euros anuals. N'han destinat cinc al Circuit de Montmeló, un a Ryanair... on són els altres?”. “Aquí, veig una gran trama al voltant de l'empresa B:SM (Barcelona Serveis Municipals), tapadora que serveix per privatitzar competències municipals. Per exemple, abans, de la vigilància del Park Güell, se n'ocupava la Urbana i el cuidava Parcs i Jardins. Ara, ho fan empreses privades, que han contractat joves amb armilles blaves que cobren 4,70 euros l'hora, potser fins i tot menys”, comenta l'activista.

“Ajuntalladres”

Per Rodrigo Arroyo, l'Ajuntament és el principal responsable de les problemàtiques del barri: “Els polítics volen turisme perquè se'n beneficien: tots els diners van a empreses privades. Ja poden fer veure que es barallen, però, quan hi ha botí, es posen d'acord ben ràpid per repartir-se'l. I això porta més turisme (…) A sobre, s'atreveixen a parlar de conservació: amb el tancament del Park Güell, van desaparèixer setze esferes de pedra de les 150 que formen el rosari de Gaudí, trencades o perdudes. En canvi, la Urbana t'acusa d'incívic i et multa per dinar un entrepà i una cervesa a la plaça si ho fas fora de les terrasses”.

“Ens roben els espais públics indiscriminadament. I són nostres, els hem pagat”, conclou Arroyo, que destaca el paper que ha tingut el documental Bye Bye Barcelona a l'hora de mobilitzar la ciutadania. “Senzillament, ho explica tot. Han vingut a entrevistar-me d'Irlanda, Itàlia i el Brasil, on pateixen problemes similars. Aquí no volem cap Venècia, on l'alcalde ja ha entrat a presó. I el que es mou a l'Ajuntament apunta a un nou cas Millet”. “La manera d'acabar amb el problema del turisme? Molt senzilla. No cal vetar l'entrada a ningú. Simplement, deixar de fer propaganda”.

El ple del districte s'acaba a les deu de la nit. La regidora Maite Fandos (CiU) i el seu equip de govern se'n van cap a casa entre escridassades, xiulets i apel·latius de “xoriços”.

L'Ajuntament de Barcelona afronta una “setmana calenta” marcada per les protestes veïnals

La massificació turística i l'especulació immobiliària fan créixer l'animadversió cap a la “Marca Barcelona”

Dilluns es van llençar escombraries als antiavalots de les UPAS que s'havien desplegat per defensar la seu del Districte de Gràcia

Sergi Pujolar

MARC RUDE

28/02/2015

El nou Pla de gestió dels espais protegits oblida compromisos pendents en matèria de conservació

L'oposició popular contra les polítiques turístiques i urbanístiques de l'Ajuntament s'estén per la ciutat, pocs mesos abans de les municipals. A cada barri, la lluita pren un perfil diferent, però els problemes es repeteixen. Les molèsties causades per les masses de turistes, un urbanisme pensat més per al visitant que pel veïnat i l'escalada dels preus de l'habitatge als barris més afectats acaben amb la paciència de moltes barcelonines, que es rebel·len contra una “ciutat aparador” que ja no senten seva.

Vallcarca, un barri que es resisteix a l'extermini

Cada cop en queda menys, de Vallcarca. Ja fa quasi una dècada que els plans urbanístics de l'Ajuntament operats mitjançant la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística (Bagursa) i vinculats a les activitats de la constructora Núñez i Navarro -propietària de bona part del sòl vallcarquí- devoren a poc a poc la zona. Enderrocs successius han convertit els voltants de l'Avinguda de Vallcarca en un escenari semidesèrtic. La terra batuda dels solars és omnipresent. Davant d'aquesta panoràmica, el veïnat s'organitza i resisteix per salvar de les excavadores el que queda de barri.

Protesta davant de la casa desallotjada al carrer Argentera de Vallcarca / Sergi Pujolar

Al carrer Argentera número 24, una vella caseta de dues plantes s'aixeca, ara tota sola, al mig d'un descampat. És propietat de l'Ajuntament, que la va adquirir en una permuta, en el marc del pla urbanístic. L'edifici, que el veïnat reivindica pel seu valor patrimonial i vol convertir en un espai social per al barri, de moment no tenia prevista data d'enderroc. Però, el 14 de gener, operaris de l'Ajuntament van entrar a l'immoble, el van tapiar i en van rebentar el sostre per un suposat “error de coordinació”, justament el dia en què la persona que habitava la finca entregava les claus al govern municipal.

La setmana passada, un grup de joves vallcarquines, amb el suport de diversos col·lectius i associacions del barri, van okupar la casa d'Argentera. Aquest dissabte, dia 21, es va obrir l'espai i van començar-s'hi les feines de rehabilitació. Diumenge, el barri celebrà unes jornades participatives a la plaça Farigola. Les veïnes van instal·lar jocs infantils i una font a la plaça, i van plantar-hi flors. Amb l'autogestió donen resposta a la manca d'espais comuns; les veïnes cultiven també un hort urbà que ha rebrotat la vida a un altre dels solars propers.

Amb l'autogestió donen resposta a la manca d'espais comuns; les veïnes cultiven també un hort urbà que ha rebrotat la vida a un altre dels solars propers

Dilluns a primera hora de la tarda, un dispositiu format per una trentena d'antiavalots de la Guàrdia Urbana (UPAS) procedia a desallotjar l'espai, a l'interior del qual hi havia dues persones. La notícia va córrer ràpidament i, poca estona després, una setantena de persones es concentraven davant el cordó que van formar els agents davant la porta de la casa. Es van viure alguns moments de tensió quan un policia va empentar una noia; a part d'això, el conflicte no va escalar més enllà dels intercanvis verbals. Les manifestants van interpel·lar els agents, l'operari que acompanyava la comitiva desnonadora, a qui van demanar que no col·laborés “tu no ets com aquests -referint-se als policies” i el cap de projectes de serveis municipals encarregat de firmar l'ordre, José Luis Velasco Cordieri, que fou reconegut per diverses veïnes, tot i amagar-se rere el marc de la porta amb el rostre ocult per una braga. Un cop finalitzat el desallotjament, les concentrades van desplaçar-se en manifestació fins a la plaça de la vila de Gràcia, on van llençar escombraries al contingent d'antiavalots de les UPAS que s'hi havia desplegat per defensar la seu del Districte.

Tensió a l'audiència pública sobre el model turístic

Dimarts a la tarda, la biblioteca de la plaça Lesseps, situada entre els barris de Gràcia i Vallcarca, va acollir una audiència pública de l'Ajuntament sobre el model turístic de la ciutat, impulsada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Inicialment estava prevista la presència de l'alcalde, però, davant la previsió de protestes veïnals, Trias va fer-se enrere.

Xavier Trias havia d'assistir a l'audiència pública sobre turisme, però es va fer enrere davant de les protestes veïnals / Heura Molina

A dos quarts de set de la tarda, prop d'un centenar de persones fan cua a la porta de la biblioteca, mentre l'organització de l'acte, un parell d'agents de la Guàrdia Urbana i el guàrdia de seguretat en controlen els accessos. Dues furgonetes de la BRIMO estan apostades en un carrer proper. Comencen a arribar col·lectius de Gràcia i Vallcarca, que despleguen pancartes de protesta contra la massificació turística, l'especulació i els enderrocs. De sobte, se sent un gran rebombori de xiulets i trompetes. Una columna arribada de Ciutat Vella, formada per mig centenar de persones, surt de la boca de metro armada amb xiulets, trompetes, megàfons, una pancarta que posa “no som un parc temàtic” i una altra que demana l'abolició dels pisos turístics.

La vintena de veïnes i veïns que han vingut des de la Barceloneta, vestits amb samarretes grogues, són el grup que es fa sentir més. “Som un barri obrer i ho serem! Fora pisos turístics!” -ressona al megàfon la veu d'en Sebas, que denuncia la problemàtica que suposen aquests negocis; n'hi ha més de mil a la Barceloneta, la majoria dels quals funcionen clandestinament: “No podem descansar ni viure al nostre barri”, denuncia l'activista. “Volem que els pisos es lloguin a gent necessitada -hi ha gent del barri que dorm el carrer- i no a turistes que vénen a emborratxar-se”, afegeix Nicolás, també veí de la Barceloneta.

“Volem que els pisos es lloguin a gent necessitada -hi ha gent del barri que dorm el carrer- i no a turistes que vénen a emborratxar-se”

Molta afluència també des de la vila de Gràcia, una altra de les zones de la ciutat més afectades per la massificació turística. “Estem fartes de treballar en bars servint copes als turistes burgesos”, -es queixa una jove veïna. L'obertura de cada cop més hotels, hostels i pisos turístics genera un fort rebuig a Gràcia, en què el preu de l'habitatge s'enfila sense aturador. “El problema és que molta gent s'aprofita del problema”, comenta l'Ibai, que treballa al barri, “amb el rotllo aquest del Airbnb i el coachsurfing mercantilitzat, tinc amics que s'han pagat el lloguer del pis de tot l'any rellogant-lo a turistes durant l'estiu, a 1000 euros per una setmana”.

La gent de Vallcarca enarbora una pancarta on diu “qui sembra la runa, recull la ràbia”. L'Artur, de l'Assemblea de Joves vallcarquina, explica que, més que el turisme, la problemàtica local rau en el fet que “l'Ajuntament està destruint Vallcarca. És desolador veure com desapareix tot un barri. El procés d'especulació va començar els anys 70, des de llavors van deixar que tot es degradés: no concedien permisos d'obres per accelerar el deteriorament dels edificis”. Ara, mig Vallcarca és un solar.

La cua per entrar a la biblioteca suma ja més de 200 persones. D'altres no tenen intenció d'entrar i protesten pels voltants; veïnes de Ciutat Vella protagonitzen una performance hilarant. Al principi de la fila, personalitats de partits polítics de l'oposició i un grup pro-turístic que es fa anomenar els “amfitrions”; terme referit a la gent que fa negoci rellogant habitacions turístiques al seu propi habitatge.

També esperen per entrar membres de les associacions veïnals. Reme Gómez, de l'Associació de Veïns i Veïnes del barri Gòtic, no té gaire clar que l'Ajuntament escolti les reivindicacions crítiques: “totes les opcions que hem proposat han estat menyspreades pel govern municipal”, comenta Gómez, que expressa que “Barcelona s'està morint. A Ciutat Vella, es perd el comerç tradicional, els carrers estan totalment massificats... ens van expulsant de diferents maneres. El Districte perd habitants any rere any”.

Quasi la meitat de la cua es queda sense poder accedir a l'auditori, ja que l'organització indica que l'aforament és complet. La premsa sí que pot passar, entrem. La sala, amb capacitat per unes 200 persones està, en efecte, plena a vessar. Hi ha molta gent, però, que no estava a la cua. Són representants municipals i empresaris del sector hoteler, a jutjar pels vestits i les acreditacions que alguns porten al coll. Han entrat a part, per la porta de darrere.

A l'escenari, una taula amb quatre homes -tots ells amb corbata- i una dona. Són alts càrrecs de l'Ajuntament, entre ells el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, i la segona tinent, Sònia Recasens. A les primeres files, els empresaris i els “amfitrions”, darrere, les associacions veïnals i els polítics de l'oposició i, al final de tot, unes quantes activistes de la Barceloneta, amb la samarreta groga. Als laterals, nombrosos periodistes i mitja dotzena de càmeres de televisió.

Sònia Recasens és l'encarregada de presentar un power point ple de coloraines i gràfiques, que acompanya d'una apologètica del model turístic barceloní. Les lloes més entusiastes són contestades amb comentaris despectius per part d'alguns activistes del fons de la sala, que les primeres files responen amb un “xxxxt” condemnatori. Recasens reconeix que el turisme comporta certes “externalitats negatives”, insignificants, segons ella, al costat de les seves virtuts. Deixa anar una pluja de xifres, de les quals ens quedem amb una: 27 milions de turistes visiten Barcelona cada any. Recasens excedeix el temps reservat al seu parlament, que continua malgrat que els seus companys de taula l'avisen diverses vegades.

Moltes persones es van quedar sense poder accedir a l'audiència pública sobre turisme per falta d'espai / Heura Molina

Tot seguit puja al faristol Lluís Rabell, portaveu de la FAVB, que comença el parlament agraint al govern municipal el fet d'haver accedit a la proposta de la federació veïnal de celebrar l'audiència, encara que lamenta l'absència de l'alcalde. Rabell fa un discurs ambigu, que tendeix, però, a una visió més aviat crítica del model turístic. Avisa del “risc del turisme com a vector de dinàmiques especulatives que augmenten la desigualtat”, i cita els exemples del Pla Paral·lel o la Marina Port Vell. El portaveu proposa revertir íntegrament la taxa turística en millorar la qualitat de vida dels veïns -i no en fer més promoció- i establir una moratòria en la concessió de noves llicències hoteleres. El discurs no agrada a les primeres files, és rebut amb aplaudiments al sector de l' oposició i amb escepticisme per part de la gent asseguda al final de l'auditori.

El discurs es fa llarg. Un company ens comenta que, a fora, estan tallant l'Avinguda de Vallcarca, i anem cap allà. Agents de les UPAS s'han desplegat pel vestíbul de la biblioteca i en bloquegen tots els accessos. Fem una volta pel perímetre de l'edifici: el carrer del darrere, on hi ha la porta d'emergència, està vigilat per policies de paisà i vehicles de la Guàrdia Urbana i els Mossos. També hi ha un Audi A6 mal aparcat. Vet aquí per on han entrat els de les primeres files. La gent va marxant, excepte el grup de la Barceloneta, que espera amb consignes i xiulets que s'acabi l'acte i en surtin els seus companys.

Gràcia convoca les veïnes per fer front a la proliferació d'hotels

El dissabte 28, a quarts de set de la tarda, el barri es manifestarà contra la massificació turística i els perjudicis que comporta a la Vila.

8.100 places turístiques, l'equivalent a 9 illes de l'Eixample. 2.121 veïnes menys que les que hi havia el 2012. Un increment del preu de l'habitatge de 246 euros per metre quadrat en dos anys. Per a la Plataforma Gràcia cap a on vas?, i l'Assemblea de la Vila de Gràcia, la relació entre aquestes xifres és clara. Malgrat que el Districte, capitanejat per la convergent Maite Fandos, assegurava a les veïnes que no donaria més llicències d'hotels, mitja dotzena de nous projectes hotelers tiren endavant igualment. El més sonat és el de l'edifici del Deutsche Bank, situat a la confluència entre la Diagonal, Còrsega i Gran de Gràcia, que ha estat adquirit pel fons d'inversió internacional KKH, amb seu a Luxemburg, per tal de fer-hi un hotel de súper-luxe. El projecte, aprovat per l'Ajuntament de CiU amb el suport del PP i l'abstenció d'ERC, preveu afegir a l'immoble diverses plantes més, fins a construir una torre de gairebé cent metres d'alçada. KKH també vol adquirir dues finques més, una d'elles propietat dels Lluïsos de Gràcia, tradicional entitat gracienca que podria guanyar un milió d'euros si accepta l'oferta del fons transnacional.

“L'Ajuntament vol incentivar el turisme sense límits i convertir cada racó de la ciutat en un producte en venda”, afirmen les entitats convocants. “El turisme massificat, a més de generar problemes de convivència, encareix el cost de la vida, fent augmentar el preu de l'habitatge i els productes de primera necessitat, perquè el comerç de proximitat ha de tancar. La pitjor conseqüència, però, és l'expulsió del veïnat cap a barris més perifèrics, deixant les zones cèntriques, les més rendibles, al negoci urbanístic i immobiliari”. Gràcia on Vas i l'Assemblea de la Vila expressen que “volem barris on la vida del veïnat sigui més important que els interessos econòmics, amb habitatge accessible, espais públics no privatitzats i una activitat econòmica diversificada i local”. Aquest dissabte 28, a les 18.30, una manifestació sortirà de Jardinets per exigir que s'aturi la construcció de nous hotels i “en defensa del barri que volem”: “si estimes el barri, estàs convocada”, conclou el fulletó.

tema de los turistas

Vía El Antropólogo Perplejo, como la vida misma:
"En primerísimo lugar están los intereses de la propiedad privada y de los comerciantes. De ahí estas inmensas aceras, bandejas de plata que aseguran las plusvalías inmobiliarias y el negocio de las terrazas para bares y restaurantes, que pagarán sus impuestos a las arcas municipales. Está previsto que en dos años las rentas de alquiler se hayan duplicado, en un proceso de creación de plusvalía que se intenta coronar con el alto incremento de volumen del nuevo hotel de lujo en la sede del Deutsche Bank, previamente derribado."

OJO YA ESTAN AQUI

https://www.facebook.com/video.php?v=10206226328966700&set=o.1433245786956165&type=2&theater

Orgullo de la Barceloneta

El barrio playero reivindica su cara más auténtica. Flamenco o rumba en el Bar Leo; una bomba, la tapa típica, en La Cova Fumada, y un trago de cerveza artesanal en El Vaso de Oro

Salt, el club de playa del hotel W (en el passeig del Mare Nostrum).

Barcelona lleva más de dos años empapelada de senyeras y esteladas. Los balcones de la ciudad también albergan la ocasional bandera anarquista, la republicana y hasta alguna rojigualda. Eso hasta que se llega a la Barceloneta y cambian los colores. De Pla de Palau hasta el mar solo impera la insignia amarilla y azulona del barrio. Los vecinos las colgaron masivamente el pasado mes de agosto, cuando salieron a la calle para protestar por el incivismo y los pisos turísticos. Las fotos de unos jóvenes italianos comprando en el súper borrachos y completamente desnudos encendieron la mecha de la explosión de orgullo herido que persiste en el barrio más insular y peculiar de la capital catalana.

10.00 Bomba, la tapa típica

Una bomba (bola de patata rebozada con un corazón de carne picante), la tapa típica de la Barceloneta, en La Cova Fumada. / ALFREDO ARIAS

Ahora que el esmorzar de forquilla(desayuno de tenedor) gana terreno al brunch, no está mal empezar la ruta en La Cova Fumada (1) (Baluard, 56), que lleva décadas sirviendo a buenas horas de la mañana cap i pota, bacalao y bombas, la tapa típica del barrio, que se inventó aquí y que consiste en una bola de patata rebozada con un corazón de carne picante. En este local anclado en el tiempo se sirven también las que para muchos son las mejores gambas de Barcelona. Para una opción de desayuno menos contundente está la panaderíaBaluard (2) (Baluard, 38). Utilizan solo harinas francesas ecológicas molidas a la piedra, pero sus panes y pastas mantienen precios ajustados.

12.00 Librería negra

Tiene todo el sentido que un barrio de pasado estraperlista albergue la librería Negra y Criminal (3) (calle de la Sal, 5). Tan importante como hacerse con un surtido de títulos de novela policiaca es darle conversación al librero, Paco Camarasa. El también comisario del festival BCNegra llegó al barrio hace más de una década, así que tiene estatus de mitad forastero, mitad vecino —como tal, puede sentarse en la mesa que el concurrido bar Jai-ca (4) (Ginebra, 9) mantiene solo para los locales—. Camarasa cree que los sucesos del verano pasado “colmaron el vaso” de un descontento que lleva tiempo cocinándose en una zona que siempre ha vivido “de cara al mar y de espaldas a Barcelona”. El escritor y periodista Toni Iturbe, que nació allí, lo confirma: “Vivíamos siempre como si hubiese caído una tormenta de nieve y hubiésemos quedado aislados. Ir a Barcelona era un acontecimiento”. Aun así, se cuida de idealizar demasiado el pasado y recuerda, por ejemplo, los estragos que causó la heroína en los ochenta.

Sillas largas de hormigón (diseño de Gonzalo Milá y Juan Carlos Inés) en el espigón de Bogatell. /CONSUELO BAUTISTA

13.00 Nuevos bares junto a la arena

La Barceloneta actual tiene su punto California —ahí está el Salt (5), el club de playa del hotel W (passeig del Mare Nostrum, s/n)—, su rollo Ibiza y hasta su momento Miami, en forma de los nuevos bares playeros como elSurf House (6) (Almirall Aixada, 22), donde se pueden pedir tacos y boles de asaí como en cualquier otro lugar costero e hipsteroso del mundo. Pero todavía hay lugares intransferibles para tomar un vermut, como el caótico Bar Leo (7) (Sant Carles, 34), un templo dedicado al cantaor Bambino en el que suena flamenco o rumba a un volumen atronador. También se puede optar por L’Electricitat (8) (Sant Carles, 15), bar con solera en el que tienen fama la tapa de anchoas, la bomba y la ensaladilla rusa.

15.00 Arroz ahumado con pulpo

Para muchos barceloneses, el barrio sigue siendo el lugar al que se “baja a comer”. No conviene empeñarse demasiado en encontrar “ese local auténtico al que solo van los pescadores” porque ya no existe. Lo más parecido son lugares como el Xiringo (9)(Sant Carles, 23), cuyo arroz ahumado con pulpo convence hasta al paellólogo más talibán, o Cal Maño (10) (Baluard, 12), una de las opciones más económicas para comer pescado fresco. El Racó del Mariner (11) (Moll dels Pescadors, s/n) está situado dentro del muelle, así que para entrar hay que identificarse a la policía portuaria. El emplazamiento y sus horarios (abierto de seis de la mañana a cinco de la tarde, solo entre semana) propician una mezcla explosiva de clientela, con pescadores, fuerzas del orden, noctámbulos de after y gastroobsesos capaces de cruzar la ciudad por probar su morralla frita. Y para disfrutar de ingredientes de proximidad y recetas tradicionales, el vistoso Barraca (12) (passeig Marítim, 1), de Xavier Pellicer.

JAVIER BELLOSO

17.00 Afamada vida callejera

A no ser que se sufra un momentáneo antojo de helado de Vioko (13)(número 55) o de Fratello (14)(número 15), la idea es seguir evitando el paseo de Joan de Borbó, la gran avenida tomada por badulaques y tiendas de souvenirs, y adentrarse en las callejuelas interiores. Edificios como La Casa del Porró (15) (Sant Carles, 6) son un buen ejemplo del barroco neoclásico que tenían en mente los ingenieros que levantaron el barrio en 1753 en unos arenales ganados al mar. Pero el legado arquitectónico más duradero del barrio son los llamados quarts de casa, los pisos de apenas 32 metros cuadrados típicos de la Barceloneta. Iturbe, que se crio en uno de ellos, señala que la afamada vida callejera del barrio —todavía hoy es posible ver a vecinos charlando con las sillas en la acera bajo la ropa tendida, para solaz de instagrammers ambiciosos— se debe en parte a que las casas eran demasiado pequeñas para moverse con comodidad.

19.00 Logos del club

Buen momento para ir de compras. Las sudaderas y accesorios de Firmamento (16)(Atlàntida, 57; abierta solo los fines de semana) reinterpretan los antiguos logos del Club Natación Barceloneta. Anton Pinyol y Marc Lite crearon la marca hace un par de años. La idea era poder hacer surf en plena jornada laboral. O por lo menos surf petit, la variante de olas pequeñas, las únicas que se cogen en la Barceloneta. La marca rinde constantes homenajes al barrio: los modelos de su primer catálogo fueron los jubilados eternamente bronceados que juegan al dominó mirando al mar.

22.00 Un trago de cerveza artesana

¿Solomillo con foie en un distrito marinero? Sí, solomillo con foie si es el melosísimo combo que sirven como tapa en El Vaso de Oro (17) (Balboa, 6), el estrecho, incómodo, ruidoso y 100% recomendable bar donde los camareros visten como almirantes de la Marina. Un trago de su cerveza artesana y un bocado de su ensaladilla rusa son la mejor manera de cerrar el día y volver a la ciudad vecina, la tal Barcelona

para esto estan los alcaldes y sus empresas municipales

La Empresa Municipal de Vivienda y Suelo de Madrid ha demandado por una deuda acumulada de 5.057 euros a una anciana de más de 80 años, que se enfrenta ahora al desahucio. Foto: Archivo.

Purificación, una anciana de más de 80 años que vive en Madrid será desahuciada por falta de pago, informa el portal Público. La anciana tenía que pagar 139 euros al mes, una cantidad que la mujer no puede afrontar.

Tras la demanda presentada por el Ayuntamiento de Madrid la Justicia exige a la anciana el pago de los 5.057 euros que adeuda a la Empresa Municipal de la Vivienda, tras el impago acumulado.

Este hecho es una demostración de que los ciudadanos no perciben el crecimiento económico del que se jacta el presidente Mariano Rajoy, sostiene el politólogo Rubén Corral. “Lo que hace el presidente del Gobierno es pensar más en clave electoral que real. Las ciudades siguen sufriendo: ha aumentado la pobreza, ha aumentado la desigualdad y este desahucio es la demostración palpable de que la gente en la calle no vive ese crecimiento económico al cual apunta el presidente”, asegura Corral.

despierta BARCELONETA Y BARCELONA o nosotros o ellos tu decides

¡Despierta BARCELONETA,despierta!
Desde hace unos años a esta parte, odio que empiece la temporada estival, y el motivo no es otro que el que en nuestras propias narices, cada comienzo del verano, incluso antes, nos vayan quitando poco a poco una parte de nuestro barrio. Sé que eso no es nada nuevo y que todos lo sabemos, incluso en alguna ocasión pensamos, esto ya es invivible, ¿nos marchamos de nuestro barrio de toda la vida? Ésta claro que es la pretensión del Ayuntamiento y otros sectores interesados, pero si lo hacemos habremos tirado la toalla y no permitiremos a nuestros descendientes poder alardear, a la vez que disfrutar, de vivir en un barrio marinero y sobre todo peculiar como el nuestro. Nada más hace falta salir al Paseo Nacional y ver que no hay nada para los vecinos, todo es de cara al turista, el cual nos responde dándonos por saco en la vida y descanso cotidiano de nuestro barrio trabajador.
Desde hace tiempo venía diciendo que era posible que el próximo paso que podría hacer el Ayuntamiento fuera, poder cobrar para entrar en la playa. Aunque esto al ser algo que se les pondría venir en contra lo harían con mimo y poquito a poco.
Pues bien, hoy Domingo 29/06 al ir a nuestra playa de toda la vida, donde hemos jugado siendo niños, y cuando la playa aún no estando tan cuidada como ahora, sentíamos como algo nuestro, veo que ya se ha dado un paso importantisimo para que indirectamente poder ejecutar
ese pago que vengo previendo, y es que en la mayoría de trozo de la playa, casualmente entre restaurantes, ya casi han privatizado el 90% de estos trozos de playa, En estas partes no pequeñas de playa "privada" se permiten el poder poner a primera hora del día de cientos y cientos de hamacas, en filas que llegan hasta casi la orilla, lo que no permite poder disfrutar de nuestra playa, si no es pagando, y menos aún que nuestros peques puedan jugar como les venga en gana, como hemos hecho nosotros toda la vida. En fin....no dudemos que esto irá a más, nunca a menos y cada vez más los guiris, somos nosotros. Como ya había dicho años atrás, todavía tenemos algún pequeño resquicio para darle solución, aunque cada vez nos quedan menos cartuchos, y si miramos para otro lado, en un tiempo nuestros hijos vendrán al barrio, solo de visita, a ver donde vivió su familia toda la vida.
¡¡¡Despierta BARCELONETA despierta!!! Lurdes López 

LA GRAN MASCARADA.

Artículo en el blog del fotógrafo Marc Javierre (uno de los participantes enhttp://www.byebyebarcelona.com/ ), os copio aquí sus breves pero contundentes palabras que se suman a lo que es ya una opinión generalizada tanto entre ciudadanos como medios:

"Ahir va tenir lloc a la biblioteca Jaume Fuster, una gran mascarada orquestrada per excel·lentíssim neoliberal ajuntament de Barcelona. L'audiència pública, ja tenia ocupades abans de començar les 8 primeres files amb una claca a favor. Actituds feudals i mafioses d'un ajuntament que només governa per uns pocs, els que ja tenen molts calés i encara en volen guanyar molts més.".

Marc Javierre-Kohan Photography: LA GRAN MASCARADA.

MARCJAVIERRE.BLOGSPOT.COM

Eso dicen los vecinos de la Barceloneta

¿Nos vamos a quedar en casa mirando como nos hechan de nuestro barrio?
¿Vamos a permitir que hagan y deshagan a su antojo por su interés económico sin escrúpulo de jugar con nuestra salud?
VECINOS: ESTÁN JUGANDO CON NUESTRAS VIDAS!!!!!!!!!!!!!!! ESTÁN JUGANDO CON NUESTRA SALUD!!!!!!!!!!!! ESTÁN JUGANDO CON NUESTROS MAYORES Y NUESTRA JUVENTUD!!!!!!!!!!!!!!!!
NO VAMOS A DEJAR QUE ESO SUCEDA!!!!!!!! TODO EL MUNDO CON LAS HACHAS PREPARADAS QUE DE ESO EN EL BARRIO TENEMOS DE SOBRAS!!!!!!!!!

POR UNA VIDA DIGNA!!!!!!!!!

la barceloneta en pie de guerra

http://youtu.be/hpyz0e4TDkM

Doblement indignats Els veïns critiquen l'absència de Trias i acusen el consistori de manipular l'organització de l'audiència pública en benefici dels seus interessos El batlle manté que els escolta

TURISME

EL DEBAT A BARCELONA

Doblement indignats

Els veïns critiquen l'absència de Trias i acusen el consistori de manipular l'organització de l'audiència pública en benefici dels seus interessos

El batlle manté que els escolta

26/02/15 02:00 - BARCELONA - LAURA SAYAVERA

L'auditori de la biblioteca Jaume Fuster , ple de gom a gom durant l'audiència pública de dimarts Foto: J. LOSADA.

1

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, no va assistir dimarts a l'audiència pública ciutadana per debatre sobre el model turístic de la ciutat, però es va convertir en un dels protagonistes de la jornada. El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, va ser el primer a criticar la seva absència en un acte d'aquesta importància, però no va ser l'únic. Se li van sumar altres veïns, tant a la trobada com a través de les xarxes socials. A Twitter, de fet, es va popularitzar l'etiqueta #TriasdeParranda, i l'equip que gestiona el compte de l'alcalde no va estalviar esforços a respondre tots i cada un dels retrets.

Trias va deixar el debat en mans de la tinenta d'alcalde d'Economia, Sònia Recasens, mentre ell lliurava la medalla d'or a títol pòstum a un dels fundadors del Banc dels Aliments, Antoni Sansalvadó. Ahir va assegurar, via Twitter, que no s'amaga de res. “Cada dia escolto els veïns i veïnes de Barcelona, amb tots els mitjans possibles”, es va justificar. L'Audiència pública, però, no només va rebre crítiques per l'absència de Trias. “Patim un govern municipal de pèssima qualitat democràtica, elitista, i que menysprea tant com tem el veïnatge popular”, va afirmar ahir la FAVB. L'entitat, recollint la indignació expressada en directe per molts veïns, va denunciar “l'escandalosa i grollera” manipulació de l'audiència per part de l'Ajuntament, a qui va acusar d'assegurar l'entrada d'empresaris hotelers i representants del gremi d'apartaments turístics i dels amfitrions de Barcelona a la biblioteca Jaume Fuster. És a dir, d'omplir de “claca” l'auditori, com va dir Xavier Monge, de la plataforma Salvem el Niza. L'espai tenia aforament per a 240 persones i, tot i així, uns 200 veïns van haver de quedar-se al carrer, un èxit de participació que es preveia des de feia dies. Per això, la FAVB va demanar en última instància, i sense èxit, que la trobada se celebrés a la Casa Gran.

Els veïns creuen que el consistori tenia interès que es reflectís una fractura entre els ciutadans que fan negoci amb el sector i els afectats pel seu impacte. De fet, el lloguer d'habitacions en habitatges particulars va tenir un paper destacat en el debat, malgrat que tant els interessats com la FAVB –i altres entitats– són partidaris de regular l'activitat. Més enllà de les crítiques, a la trobada també es van sentir propostes de gestió del fenomen turístic, com ara el decàleg consensuat per la FAVB, sindicats i altres entitats , mesures que el govern es va comprometre a tenir en compte. No oblidem que l'objectiu de tot plegat és reflexionar sobre el rumb que ha de seguir ara la ciutat

El debate sobre el turismo, en L'Informatiu

Las intervenciones en el Congreso, el Barça y el acústico de Leonmanso, otros temas

Había transcurrido más de una hora de discursos oficiales (el municipal y el de la Associació de Veïns de Barcelona, FAVB) cuando, sin guion ni estadística ni grandilocuencia, un anciano vecino de la Barceloneta, Antonio López, puso el dedo en la llaga: «No nos molestan 40 ni 80 millones de turistas, nos molesta el incivismo». Un discurso reiterado por los muchos asistentes que no quisieron criminalizar el teórico éxito turístico de Barcelona sino señalar los déficits en su gestión. No hubo apenas turismofobia en la primera audiencia popular para hablar sobre el tema, pero sí posiciones muy enfrentadas entre la ciudadanía. Como en un partido de fútbol, la mitad del aforo fue para un bando, integrado por dueños de pisos turísticos y anfitriones que alojan viajeros en su propia casa, y la otra para el ciudadano hastiado de una saturación de viajeros en sus barrios. Pero muchos de estos últimos se quedaron en la calle, lanzando sus quejas a gritos animadamente, ante una sala (en Lesseps) que se quedó muy pequeña, algo muy criticado por casi todos.

Como avanzaba ayer este diario, la esperada audiencia se convirtió en un duelo de intereses cruzados. No hablaron los hoteleros (pese a que distintas entidades vecinales reclamaron una y otra vez poner coto a las plazas), pero sí muchos vecinos que viven del turismo (explotando pisos o alquilando parte de su hogar) y que tomaron repetidamente la palabra. La rabia de barrios resentidos por la masificación estalló entonces en forma de gritos y subidas de tono, con enfrentamientos que el propio público trató de aplacar.

El discurso no aportó novedades a lo que ya había trascendido. La FAVB lanzó un decálogo de propuestas que incidía en el tema del alojamiento (que centró gran parte del debate), mientras los ciudadanos que se benefician más o menos domésticamente del turismo se defendían asegurando que «si se cumplen las normas» todas las actividades son compatibles. Parados, discapacitados y emprendedores defendieron las bondades de la llamada economía colaborativa que permite distribuir la riqueza del turismo, con un sinfín de historias personales, mientras los vecinos de la Barceloneta, la Sagrada Família o el Casc Antic insistían en los estragos de vivir puerta a puerta con excesos y masificación, mientras lanzaban dardos al alcalde Trias por no hacer acto de presencia en el debate más candente del mandato. La propia concejala de Economía, Sònia Recasens, asumía los vaivenes en la percepción ciudadana del turismo (en lo peor de la crisis la mayoría apoyaba su promoción, mientras que ahora el 60% pide ponerle límite, dijo) y las «externalidades» y problemas colaterales de atraer a 27 millones de viajeros al año, la mitad solo de paso, como excursionistas.

GESTIÓN DEL NEGOCIO Y DEL OCIO / Ni ella ni Lluís Rabell (presidente de la FAVB) apuntaron al incivismo como mecha que ha prendido fuego a la ira popular en los últimos meses. Pero el público sí lo tuvo en mente. El nuevo modelo de turismo al que todo el mundo aludió pasa por mejorar la gestión del negocio y del ocio, poniendo coto a comportamientos salvajes. «Que la Guardia Urbana actúe», «el centro no puede soportar más excesos»... fueron quejas reiteradas. El comercio (de barrio y turístico) también se asomó a la platea, pero solo habló el tradicional. Gerentes de distrito, responsables de Turisme de Barcelona y empresarios pusieron la oreja. Mientras, Recasens tomaba nota cara al plan estratégico del turismo 2015-2020 y los partidos políticos hacían precampaña con sus palabras finales.

Tras 195 minutos de partido, Recasens se quejó de que algunos aportaron más críticas que propuestas, y rechazó cualquier «criminalización del sector». Pero se llevó un buen fajo de ideas bajo el brazo. Habrá que ver si les saca partido.

Medio millar de ciudadanos acuden a la Audiencia Pública de Turismo

Barcelona, 24 feb (EFE).- Medio millar de ciudadanos han acudido a la Audiencia Pública de Turismo que ha convocado el alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a petición de diversas entidades a raíz de las protestas contra el turismo de borrachera que arrancaron el pasado verano en el barrio de la Barceloneta.

Las limitaciones de aforo han impedido que unas 300 pudieran acceder a la biblioteca Jaume Fuster, por lo que muchos de ellos han permanecido en sus puertas con megáfonos y pancartas con los que han expresado su rechazo a la proliferación de apartamentos turísticos, la expulsión de los vecinos, el aumento del coste de vivir en determinados barrios y la masificación de esta actividad en la ciudad.

El alcalde no ha asistido al acto, que ha presidido el primer teniente de alcalde, Joaquim Forn, y en el que la teniente de alcalde de Economía, Sonia Recasens, ha expuesto la posición del gobierno municipal y ha asegurado que se detectan efectos negativos del turismo en la ciudad desde 2007.

Recasens se ha comprometido a incorporar "todas las propuestas" que se hicieran en la Audiencia Pública al proceso que se está llevando a cabo para conseguir un Pacto por un turismo sostenible en la ciudad.

Sonia Recasens ha asegurado que los ciudadanos quieren hablar y el gobierno municipal escuchar porque hace falta gestionar el éxito del turismo en Barcelona.

Tras la teniente de alcalde, ha intervenido el presidente de la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB), Lluis Ravell, que ha leído la ponencia y el decálogo de propuestas que han consensuado las asociaciones vecinales, plataformas y movimientos ciudadanos, colectivos profesionales del sector turístico, sindicatos y organizaciones ecologistas que han promovido la audiencia pública.

Ravell ha aprovechado la ocasión para advertir de que la Ley de simplificación administrativa que está elaborando el Parlament de Cataluña relajará las exigencias a los establecimientos turísticos y empeorará la situación.

La intervención de los ciudadanos ha sido complicada por la cantidad de personas que querían hacerlo, la mayoría representantes de asociaciones vecinales y de empresas vinculadas con la actividad turística, en especial relacionadas con apartamentos.

El primero en intervenir ha sido Antonio López, un vecino de la Barceloneta, que ha insistido en que los vecinos no están en contra del turismo sino contra incivismo y lo que quieren es que se les respete.

En sus intervenciones, casi todos los representantes vecinales han criticado al alcalde Xavier Trias por no haber asistido y haber convocado esta audiencia lejos del centro de la ciudad y en un local con poca capacidad pese a las previsiones de asistencia.

Decepción vecinal y sospechas de adulteración en la audiencia sobre turismo convocada por Trias

Decepción vecinal y sospechas de adulteración en la audiencia sobre turismo convocada por Trias

Cientos de vecinos se quedan fuera del recinto, otros no consiguen hablar y los beneficiarios del negocio hotelero y empresarios del sector obtienen los principales aplausos

La Audiencia Pública convocada por el Ayuntamiento, sin el alcalde, escenifica el choque frontal entre las dos caras de la moneda del turismo

El Gobierno municipal se compromete a destinar parte de los ingresos de la tasa turística a paliar los efectos negativos del turismo

Las plataformas vecinales, que habían llegado en manifestación desde las zonas más afectadas, denuncian al Ayuntamiento por hacer del acto "un lavado de cara" de sus políticas

5/02/2015 - 07:47h

18:45 de la tarde del martes, faltaban quince minutos para comenzar el acto. Cientos de vecinos esperaban pacientemente y en rigurosa fila india –algunos habían llegado a las 17h.– su entrada en la biblioteca Jaume Fuster, en la plaza Lesseps de Barcelona. Animaban la espera las columnas de manifestantes que poco a poco llegaban desde la Barceloneta o Ciutat Vella, las zonas de la ciudad más afectadas por el turismo. Antes de que la marea ciudadana tomara las butacas del auditorio, los periodistas podían entrar al recinto. Una vez dentro, sorprendía encontrar los máximos representantes de turismo de la ciudad, como Joan Gaspart, Jordi William Carnes y un puñado de empresarios, cómodamente sentados y compartiendo tertulia con los representantes públicos que conducirían la reunión.

Esta dualidad –gritos y pancartas fuera, chaquetas y corbatas dentro– fue el primer síntoma de que la audiencia pública podía decepcionar las aspiraciones del vecindario, que había conseguido forzar al consistorio a convocar una especie de plenario popular sobre uno de los temas más controvertidos de este mandato, el turismo. Pero no el único. Poco después, medio auditorio se llenó de representantes del sector turístico, lobbies empresariales y empresarios relacionados con el sector. Algunos de ellos, miembros de empresas como AirBNB y Barcelona Anfitriones, en respuesta a este medio, explicaban que el mismo Ayuntamiento les había citado a las 17h. de la tarde en la biblioteca, previniéndolos del el recinto se llenaría.

Ante esta situación, algunos vecinos que no habían recibido ninguna notificación y que llevaban días inscritos vía internet denunciaron que el acto "estaba amañado”, que era "una operación de maquillaje" o que "se habían traído los palmeros de casa”. Lo cierto es que lo que debía ser una oportunidad para que el tejido vecinal expresara su preocupación y las propuestas trabajadas desde los barrios terminó siendo, en ocasiones, una olla de grillos. Un pulso entre dos mundos –los que sufren el turismo y los que se benefician– que poco tubo que ver con un acto de participación vecinal como se suponía que debía ser una audiencia pública, la primera que se celebraba en este mandato. De hecho, la última se produjo en el año 2006 por la entonces polémica ordenanza de civismo.

Con este ambiente enrarecido, la teniente de alcalde de Empresa y Ocupación, Sònia Recasens, tejió una intervención inicial con un tono conciliador reivindicando las virtudes del turismo y, al mismo tiempo, admitiendo las consecuencias. "Estamos gestionando un éxito", resumió. "Un éxito que necesita corregirse porque no siempre está bien distribuido ni bien repartido". A pesar de estas concesiones, la mano derecha del  ausente Trias recordó que cada turista deja en la ciudad 153,1 euros –el de tipo vacacional– y 264 euros –el de negocios–. Y adelantó que el consistorio ha pactado con la Generalitat un aumento de la recaudación de la tasa turística, pasando del 34% actual hasta el 48% “para proteger más a los barrios”.

Colas a las puertas de la biblioteca Jaume Fuster / Enric Català

La réplica la tuvo Lluís Rabell, que expuso  el decálogo consensuado con diferentes actores vecinales, profesionales y sindicales para encontrar el equilibrio entre la convivencia vecinal y el negocio turístico. De entrada pidió una moratoria de la concesión de licencias de hoteles. Una medida que ha sonado últimamente en las protestas de la Barceloneta, Gracia y el Paralelo y que ya quedó fuera de juego en la modificación del Plan de Usos de Ciutat Vella, sellada entre CiU y PP. Además, instó al Gobierno municipal a calificar los pisos turísticos –silvados y defendidos a lo largo del acto– como establecimientos hoteleros para limitar y regular su proliferación. En este sentido, cabe decir que en el año 2011 en Barcelona había 2.000 apartamentos turísticos y que ahora hay 10.000.

Antes, Rabell lamentó la ausencia del alcalde –"una equivocación y una falta de respeto a la ciudadanía"– y reprochó al Ayuntamiento que a menudo se caiga en tachar la FAVB de hacer política –"activar la ciudadanía es nuestra responsabilidad y esto es hacer política–. En materia propositva Rabell puso sobre la mesa el impulso de un Consejo Vecinal sobre Turismo, de tal forma que todas las medidas deban tener en cuenta las sensibilidades ciudadanas. Además, habló de un plan de protección de establecimientos tradicionales, de limitar la capacidad de carga de visitantes de las zonas monumentales y fomentar el empleo de calidad en el sector.

La Guàrdia Urbana controló la entrada de los vecinos en el recinto / Enric Català

Tensión dentro y fuera del recinto

El encuentro había comenzado con dos constataciones anunciadas, una de fondo y otra de forma. La primera, la más que dudosa idoneidad de la convocatoria; y es que entre los vecinos predominaba la sensación de que llegaba tarde, a finales de mandato, en periodo preelectoral y cuando el problema en determinados barrios, con Ciutat Vella a la cabeza, está ya descontrolado. La segunda apuntaba a la "doble moral" del Ayuntamiento –en palabras de uno de los participantes–, dado que la primera y seguramente última audiencia pública del mandato no se hacía ni en el Ayuntamiento ni con la presencia del alcalde, lo que motivó no sólo muchas críticas, sino que cerca de 300 vecinos quedaran fuera de la biblioteca Jaume Fuster, con aforo para 240.

Mientras tanto en la calle un amplio despliegue policial –formado por la Guardia Urbana y los Mossos d'Esquadra– acordonaban la zona e impedían el acceso a los vecinos que se habían quedado en la intemperie. La tensión, sin embargo, se colaba a través de las paredes y llegaba al auditorio. Los asistentes pedían a la policía que se llevara a uno de los vecinos de la Barceloneta, que había subido el tono en más de una ocasión. Fruto de este incidente, los partidarios del negocio turístico silbaron hacia el sector vecinal y corearon gritos de "fuera fuera". En el exterior, una performance –un clásico en el barrio del Raval– parodiaba al alcalde Trias y la concejala de Ciutat Vella, Mercè Homs y ponía el punto cómico de la tarde.

Parodia del alcalde Trias y la concejala Homs / Enric Català

Algunas de las críticas vecinales fueron dirigidas a la "chapuza" de La Rambla, "un ejemplo de cómo se puede llegar a degradar una zona si se permite el exceso del turismo". Desde la Barceloneta, la activista Pepi Picas acuñaba el términogentrificación y explicaba el caso de personas que están abandonando sus casas debido a la subida del precio del alquiler. Muchos de los vecinos asistentes quisieron dejar claro que no estaban contra el turismo, sino contra el exceso del turismo. Desde la Asamblea del Raval se hacía hincapié en la destrucción del comercio de proximidad en beneficio "de locales que venden cosas muy caras que no son, en ningún caso, para el uso cotidiano", en alusión a la proliferación de tiendas de souvenirs. En el mismo sentido se manifestó la presidenta de la asociación del Casc Antic, Maria Mas: “Donde se instala en gran hotel canvia todo su entorno, pronto solo tendremos bufandas del Barça y trencadissa de Gaudí banalizada”.

En el tramo final del acto, la aspirante a alcaldesa por Barcelona en Común, Ada Colau –invitada a sentarse entre los representantes políticos, pero que prefirió hacer la cola como el resto de vecinos– tomó la palabra para hacer "una enmienda a la totalidad del acto". Colau habló de una reunión "mal gestionada" - "los movimientos vecinales sabemos dinamizar mucho mejor las asambleas que ustedes" -y lamentó que el Ayuntamiento buscara una imagen crispación y confrontación entre vecinos. "No sé si lo han hecho por mala fe o per incompetencia", espetó. Recasens le respondió al final del encuentro, que se prolongó más de cuatro horas, cuando Colau ya no estaba, lo que se le reprochó. Sobre la ausencia de Xavier Trias, sin embargo, no se dio ninguna explicación.