Pla de 6,3 milions per captar pisos buits per a lloguer social

L'Ajuntament i la Taula del Tercer Sector oferiran incentius per arrendar habitatges de particulars a un màxim de 300 euros mensuals

Només el 32% del primer centenar de pisos de bancs inspeccionats estan efectivament sense ús

Un 30% estan ocupats il·legalment

- BARCELONA - IVAN VILA

LES XIFRESL'Ajuntament de Barcelona i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya destinaran 6,3 milions d'euros per captar en quatre anys 200 pisos buits per destinar-los a habitatges socials, que es llogaran a preus assequibles a persones vulnerables o en risc d'exclusió social.

El pla, que ahir van subscriure l'alcalde, Xavier Trias, i la presidenta de la Taula, Àngels Guiteras, està destinat a particulars, als quals s'oferiran garanties de cobrament i també, si escau, se'ls finançaria part de les obres d'adequació necessàries per posar els pisos al mercat. En aquest cas, se'ls pagaria un 20% de les obres i el 80% restant se'ls avançaria per després descomptar-ho de les mensualitats que s'abonarien al propietari durant els tres anys de vigència que tindria el conveni, que és el termini mínim de durada que pot tenir un contracte de lloguer en virtut del que estableix la llei d'arrendaments urbans.

Dels 6.382.800 euros amb què s'ha dotat el programa, 5.662.800 els aporta l'Ajuntament i els 720.000 restants els posa la Taula, que representa prop de 4.000 entitats socials sense ànim de lucre. La major part dels diners es destinaran a sufragar la diferència entre el que pagui l'adjudicatari del pis, que abonarà un lloguer equivalent a un terç dels seus ingressos i que en cap cas superarà els 300 euros al mes, i els 700, també mensuals, que com a màxim pot rebre el propietari en concepte de cànon de cessió de l'habitatge. La partida també servirà per pagar la part subvencionada de les obres d'adequació, que la taula d'entitats encarregarà a persones sense feina, va explicar Guiteres. L'ens serà l'encarregat de la gestió del programa, mitjançant la fundació Hàbitat 3, creada el mes passat per vehicular precisament plans d'habitatge com el rubricat ahir. Els tràmits per acollir-se al programa es poden fer a través de la Xarxa d'Oficines de l'Habitatge de Barcelona.

Primeres inspeccions

Durant la roda de premsa en què es va presentar el conveni, el gerent d'Hàbitat Urbà, Albert Civit, va revelar que ja han estat inspeccionats un centenar dels 398 pisos propietat d'entitats bancàries als barris de Ciutat Meridiana, Trinitat Vella i el Besòs i el Maresme que el consistori sospita que podria fer més de dos anys que estan desocupats, segons es desprèn de l'encreuament de dades del padró i el cadastre. Segons Civit, el 46% dels pisos revisats estan habitats, per bé que només el 16% ho estan de manera regularitzada, mentre que l'altre 30% han estat ocupats il·legalment, i un 32% s'ha constatat que estan efectivament buits, fet que podria comportar als propietaris sancions de fins a 90.000 euros per pis si no accepten incorporar-los a una borsa de lloguer social. L'Ajuntament, però, no va voler precisar res més sobre el paquet ja revisat –tampoc l'emplaçament dels pisos– i es va remetre a la fi del procés d'inspeccions, previst per a final d'any, per extreure'n conclusions. En tot cas, aquests pisos propietat de bancs no es podrien acollir al programa presentat ahir, dissenyat específicament per a habitatges de particulars.

Epíleg del ple

La signatura del conveni es formalitzava l'endemà mateix del ple monogràfic sobre desnonaments que va forçar ICV-EUiA, com si en fos l'epíleg. No en va, ahir sí que va parlar Trias, que no ho havia fet en el ple, ja que l'alcalde ho va considerar sobrer. “Es va fer un pim-pam-pum, i el que interessa a la gent és quines coses fem”, va vindicar. I, quant a l'acusació recurrent de l'oposició que l'Ajuntament fa tard pel que fa a l'habitatge, va optar, com el seu tinent d'alcalde Antoni Vives el dia abans, pel retrovisor: “És cert, anem 30 anys tard.” El retret retroactiu a tots els governs d'esquerres el va compatibilitzar amb la insistència –verbalitzada per la regidora Maite Fandos, que acompanyava Trias– en la dada que aquest mandat s'ha duplicat el nombre de pisos de lloguer social –han passat de 1.140 a 2.248– obviant que hi ha casos en què les noves incorporacions són conseqüència d'iniciatives impulsades en el mandat anterior.

Trias, en tot cas, ha destinat 49,7 milions a subvencions i ajuts per a habitatge i ha activat nous mecanismes per continuar fent créixer la borsa de pisos socials, com ara el programa de compra i rehabilitació amb què aspira a adquirir 300 pisos. De moment, ja n'ha comprat 62 a Ciutat Vella, i té 56 operacions més en estudi.

Refermant la sensació de coda al ple, el PP va replicar a l'anunci del conveni amb la Taula reiterant els retrets del dia abans a les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament, que són insuficients i van amb retard, pels populars.

Cal més pisos per a persones en situació de vulnerabilitat. No hi ha cohesió social sense habitatge digne

Àngels Guiteras

PRESIDENTA TAULA TERCER SECTOR

LES FRASES

Que cap família
perdi l'habitatge. Hem de continuar aplicant mesures preventives perquè això no passi

Xavier Trias

ALCALDE DE BARCELONA

El resum de la política d'habitatge del govern municipal de Trias és molt cartró i poca pedra

Alberto Fernández-Díaz

PRESIDENT DEL PP A BARCELONA

700

euros mensuals

és el cànon màxim que rebrà el propietari que el cedeixi per tres anys.

200

pisos buits

de particulars
vol incorporar l'Ajuntament
a la borsa de pisos socials
en quatre anys.

300

euros

de lloguer màxim es fixarà per a aquests habitatges destinats a persones vulnerables o en risc d'exclusió.

5,7

milions

aporta l'Ajuntament al pla. La Taula hi aporta 720.000 euros.

Desnonaments i habitatges buits

A Barcelona es produeixen 30 desallotjaments diaris, segons la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). En els últims quatre mesos, l'Ajuntament ha comptabilitzat 442 casos en què el llançament o bé s'ha executat o ha estat fixat i està pendent d'execució. La mesa municipal d'emergència social ha estudiat aquest any 254 casos, i n'ha estimat 156. El consistori pot intentar una mediació o oferir ajuts al lloguer, i en l'actual mandat, d'aquestes i altres mesures, se n'han beneficiat 39.486 famílies. Quan hi ha un desnonament, el consistori ofereix una solució assistencial o un allotjament temporal.

L'altra cara de la moneda, la que provoca un contrast que resulta feridor, és el nombre de pisos buits. També segons la PAH, a la capital catalana n'hi ha 88.000. L'Ajuntament s'hi ha posat ara, a detectar-los