L’Ajuntament de Barcelona aprova inicialment la revisió i actualització del Pla d’Usos del districte de Gràcia

Arxiu, Notes de premsa

L’Ajuntament de Barcelona aprova inicialment la revisió i actualització del Pla d’Usos del districte de Gràcia

26/09/2014

La comissió de govern de l’Ajuntament de Barcelona va donar el vistiplau inicial, ahir, a l’actualització del Pla d’Usos del districte de Gràcia, un document que substituirà el vigent, aprovat el 2001 i modificat parcialment el 2005. Juntament amb l’aprovació inicial, el govern ha decretat la suspensió de llicències objecte de regulació a tot el districte de Gràcia. Aquesta suspensió s’allargarà fins que s’aprovi definitivament la normativa, que ara obre el seu període d’exposició pública.

Responent a les demandes socials i veïnals, aquest període serà de 3 mesos en comptes de 30 dies com és habitual. Durant el mateix, tindrà lloc un procés participatiu amb la voluntat de canalitzar les demandes de la ciutadania i incorporar-hi aquelles que es considerin oportunes. Després d’aquest període, el document haurà de passar pel plenari del districte, després, per la comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, i finalment al consell plenari del consistori per a la seva aprovació final.

D’aquesta manera, el districte compleix amb el compromís recollit al seu Pla d’Actuació del Districte de Gràcia de revisar la normativa vigent i fer-ne una nova proposta, per tal d’adaptar-la millor a la realitat actual de Gràcia i alhora, regular de forma més clara i senzilla el conjunt d’activitats recollides.

Les principals novetats que contempla el nou pla d’usos són la regulació de nous fenòmens en la tipologia d’establiments públics de Gràcia que fins ara no estaven recollits, com ara els plats preparats, els albergs de joventut i les residències d’estudiants. Alhora, el text proposa aixecar la prohibició d’activitats que no són de restauració o d’oci nocturn i que ara, amb el pla d’usos vigent, tenen moltes dificultats per a establir-se al districte, com són cinemes, teatres, o equipaments esportius o culturals. Així mateix, flexibilitza la possibilitat d’obrir establiments de pública concurrència en els barris del nord, afectats per la restricció actual de llicències que imposa el pla vigent, i més mancats d’activitat econòmica d’aquest tipus.

D’aquesta manera, el pla distingeix clarament dos grans àmbits d’actuació per a l’aplicació de la nova regulació: una, per sobre de la Travessera de Dalt, els barris de la Salut, el Coll i Vallcarca i Penitents, més flexible en quant a possibilitat d’obertura d’establiments; i l’altra per sota de la Travessera de Dalt, és a dir, Vila de Gràcia, Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, més restrictiva.

El pla distingeix diferents zones en funció del cens de locals i de la realitat urbanística del districte:

• Zona saturada: el pla no permetrà l’obertura de nous establiments, ja que no s’hi pot garantir la cohesió del teixit social i l’entorn urbà. S’ha considerat zona saturada la zona anomenada Gràcia Centre, a la Vila de Gràcia, que inclou les principals places, com Plaça de la Vila, Revolució, Sol, Virreina i Diamant, així com la trama urbana que les uneix. D’aquesta manera, aquestes zones continuen mantenint el mateix nivell de restricció que ja tenien amb el pla vigent.
• Zones de contenció: el Pla ha de permetre l’obertura de nous establiments sempre i quan aquesta nova activitat no comporti un augment del nombre total en la zona. Per tant, els establiments existents a l’actualitat seran el número màxim d’activitats admissibles. S’ha considerat ‘zona de contenció’ les zones de Gràcia Corona, Gran de Gràcia, Eixos Pi Margall i Escorial, Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.
• Zones genèriques: el pla d’usos permet que s’hi puguin establir noves llicències, amb la precaució que no s’arribin a superar els límits que, per les seves característiques, poden absorbir. S’han considerat genèrica les zones no compreses en les dues primeres.
• Àrees de Tractament Específics (ATE): A més, totes les places de la Vila de Gràcia, tant les que presenten problemes de saturació com les que no, tindran un tractament específic, així com la zona d’influència del Park Güell i el seu entorn més immediat.

Regulació de nous fenòmens

En quant a la regulació d’establiments, el Pla d’Usos de Gràcia ha volgut recollir tots aquells establiments que desenvolupen una activitat que d’una manera o altra tenen incidència en l’espai públic urbà. Això ha significat haver de recollir la definició de noves tipologies establiments. D’aquesta manera, s’inclouen tipologies que abans no estaven contemplades a l’anterior pla d’usos.

Per exemple, la botiga de plats preparats definida com “tots aquells comerços l’única activitat dels quals és la venda d’aliments d’origen animal i vegetal, cuinats o precuinats mitjançant mescla o condimentació per a ser consumits directament o previ tractament domèstic addicional”, estableix que no s’admetran a la Vila de Gràcia, on el cens de local evidencia una concentració excessiva.

El pla també incorpora, com a novetat, la restricció en l’obertura de residències d’estudiants o altres residències col·lectives susceptibles de ser utilitzades com a allotjament turístic. Aquestes llicències no s’atorgaran a tot el barri de la Vila de Gràcia, del Camp d’en Grassot i als entorns del Park Güell.

Alhora, el pla d’usos incorpora l’epígraf ‘albergs de joventut’, una activitat que el pla d’usos anterior no contemplava. Aquest tipus d’establiment queda vetat als barris de la Vila de Gràcia i del Camp d’en Grassot.