interesante carta la de Montserrat de Gràcia, sencilla y directa...espero que la puedan entender a quienes va destinada...

Si nos fijamos aunque parece que el incivismo de los turistas, sea distinto, muchos de los problemas que crean son denominador común...noches sin poder descansar, bicicletas y patines contra dirección..en fin..cambios radicales impuestos en nuestros barrios de toda la vida que no nos permiten realizar la vida cotidiana a los vecinos...

Barceloneta, també es solidaritza amb Gràcia...i reste de barris afectats per aquest model de turisme incivic i masificat.

Un barri tranquil

Visc a Gràcia i estic cansada dels ramats de turistes que no van borratxos -ho aclareixo-, però que estan modificant la vida del barri. També de les bicicletes, que van contra direcció, els patinadors, les carreres de motos supersorolloses, per no parlar d'alguns ciclistes que m'han obsequiat amb una paraulota perquè no he baixat de la vorera d'un metre d'amplada per deixar que passin. I he llegit que s'hi afegiran els helicòpters, els drons...

Afegeixo que fa molt de temps que no sé com és el passeig de Gràcia, el Born o el Barri Gòtic (on havia treballat i era una delícia) i que no m'acosto a la Barceloneta, per mantenir-ne els records que en tinc com a espai encisador.

Senyor Trias, no és que vulgui anar a viure a l'Antàrtida, tampoc dalt d'una muntanya perquè aquesta ciutat té actes culturals que m'agraden moltíssim, però li demano que em suggereixi un barri de Barcelona on tot això no passi, o passi poquet, si és que existeix, amb veïns i botigues per poder fer vida normal. No demano un lloc on tothom escolti Mozart o Vivaldi, però si que m'agradaria que les músiques llatines (algunes precioses), el rap i altres no estiguessin sonant fins les 3 de la matinada.